Llac fosc la nit, com cascada sense cant caigué la llum.
S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.
Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.
La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit".
Rera les llums de l'ametller en cascda, la tarda cau.
Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.
Xiprers gegants alcen sortidors verds Dins llums d'hivern.
Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.
El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.
Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.
Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.
Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.

El meu poema

Sentiments

Quan una persona estimada se’n va,
tot tu ets sentiment.
Fuig de la teva pell
una sensacio no esperada.
La mort, que sempre ens acompanya,
ha deixat una olor difrent.
Sentiments, pensaments,
enyorança, melangia,
quantes paraules podria escriure
per definir tot el que sentia.
Una sensació de buidor
ho deixa en el meu cor:
Cor petit, ple de records,
de gràcies, d’il·lucions que s’han evaporat,
ja que amb tot ha marxat!
Sort en tinc, dels teus records,
que aquets duran cada vegada més forts!

Camina un ocell ven sol,

pel mar fosc,

de la fugida del sol.

El cami que arriba a la felicitat,

i l'arbre plantat,

fan un paisatge molt bonic.

Veig aquells punts blancs,

que arriben al cel

i donen color a la vida.